sábado, 17 de noviembre de 2012


Una de les fites psicològiques més rellevants de l’edat infantil (0-6 anys) és l’anomenada “comprensió social”, és a dir, el conjunt de processos que permeten entendre, interpretar i predir el comportament de les persones basant-se en estats intencionals com creure, pensar, desitjar o témer (Carpendale i Lewis, 2006).
Vivim en un món psicològic en el qual constantment atribuïm, a nosaltres mateixos i als altres, estats mentals: sentiments, emocions, creences, pensaments. Comprendre això i ser competent en l’ús i la inferència d’aquests estats intencionals, encara que pugui semblar obvi per un adult, és una fita evolutiva que requereix l’ajuda d’altres persones que dominen i han fet seva aquesta “psicologia popular”.
La importància de la “comprensió social” rau en entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que hom té) és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones, desenvolupant l'empatia i l'assertivitat, que ens ajudarà en la ressolució de conflictes i en les relacions socials.
Les habilitats lingüístiques, el discurs familiar o les relacions emocionals tenen un paper crucial en el desenvolupament de la comprensió social. La possibilitat de dissenyar pràctiques d’ensenyança-aprenentatge encaminades a fomentar aquestes habilitats implicades a entendre el món d’una manera psicològica. Parlar d’activitats d’ensenyança- aprenentatge en l’etapa d’educació infantil vol dir parlar del joc, la principal eina psicopedagògica d’aquest tram evolutiu i educatiu. Més concretament, la lectura de contes pot ser un bon instrument per transmetre les habilitats mentalistes implicades en les relaciones interpersonals. L’ús de verbs mentalistes amb una funció explicativa i causal en la lectura de contes prediu el rendiment en tasques que avaluen la comprensió social. 
Un estudi en preparació mostra que és possible fomentar la comprensió social, avaluada amb una bateria de tres proves semblants a la descrita, mitjançant la lectura de “contes psicològics” a nens de prop de quatre anys. Específicament, s’ha adaptat el conte de la caputxeta vermella emfatitzant l’ús d’oracions completives (per exemple, “la caputxeta va pensar que era molt bona idea”), estats mentals amb una funció explicativa (per exemple, “la caputxeta estava contenta perquè s’estimava molt la seva àvia”), i el diàleg a través de preguntes sobre els estats emocionals i cognitius dels personatges implicats en el conte (per exemple, “com està la caputxeta, contenta o trista?”).
En conclusió, la revisió dels contes tradicionals i la seva “transformació psicològica” pot conduir a millores en la comprensió social, una habilitat relacionada amb aspectes tan importants com l’empatia, la sensibilitat moral o la qualitat de les relacions entre els amics.

No hay comentarios:

Publicar un comentario